Pages

dijous, 11 de febrer de 2010

La meva primera vegada

Ja sé, ja sé que a la meva edat ja tenia que haver-ho fet abans.... però noi, les coses van com van...



No ha estat ni tant dur com temia, ni tant ligth com pretenia.


El fet és que avui m’he estrenat a la cua de l’atur.


Al meu davant un matrimoni ben decent i ben entrat en la cinquantena, preguntant a tort i dret, buscant dubtes per allargar el privilegi de la cadira davant la funcionària, i és que com sempre, encara hi ha classes i per a sol•licitar la prestació, tens cadira davant la taula de la funcionària. En canvi quan vas a segellar, portar documentació, etc. Només toca taulell compartit.


Davant meu, a la cua, dos immigrants magrebins, amb molts papers per omplir i ni idea de com fer-ho.


Al meu darrere, dos nois joves, amb look “killaco”, mes acostumats a fer aquesta cua que a treballar.


Darrere, una noieta tímida i nerviosa, amb una carpeta molt ben organitzada i poques ganes de riure.


Mentrestant al taulell li van dient a un treballador de la construcció que del dia 24 se li acaba la prestació i que no té dret a res més...


Al darrera un noi fa una entrevista, explicant les meravelles que sap fer ( que si alguna vez habia soldado, que se ponia una careta....)


Per fi arriba el meu moment...


La funcionària deu tenir una part humana, es recorda de mi, que vaig anar-hi ahir i és clar em faltaven papers.....comença picar i a mirar la pantalla entre espantada, sorpresa i emprenyada...i clar jo em sento com quan ets al metge i t’ha de diagnosticar un mal estrany ... passa i repassa els papers i finalment... Té dos anys !!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada